Són aquelles hipoteques comercialitzades pels bancs majoritàriament entre els anys 2006-2008,  en divisa estrangera “franc suís o yen”, com una alternativa  per fer front a la pujada dels tipus d’interès, el que permetia pagar el deute en un interès més baix referenciat al LIBOR.

A finals de l’any 2000 la depreciació de l’euro en front del ien va provocar un augment de quotes sense avis ni recomanació de canvi de divisa. En la majoria de casos, malgrat portar varis anys abonant el préstec, els clients es troben amb un deute hipotecari encara superior a l’inicial.

El problema sorgeix quan a l’hora de contractar aquest producte el Banc no donava una clara informació, no facilitava al client simulacions del que podia passar quan ells si que tenien tal informació. No va haver claredat i transparència en la comercialització del producte abans de la signatura. Era necessari que el client coneixés els riscos de les fluctuacions de la moneda de la divisa en que es denominava el préstec i els problemes que es podien donar. L’any 2012 alguns bancs van ser multats per actuacions de manipulació.

Si el Banc no té prova que es va donar la informació precontractual adient i no existeix un redactat clar a l’escriptura no es podrà acreditar al Jutjat que es va informar adequadament dels riscos del préstec.

La Justícia europea i l’espanyola confirmen la nul·litat de la hipoteca multidivisa en els contractes en que el banc hagi incomplert els seus deures d’informació, declarant que les clàusules contractuals que no s’hagin negociat individualment es consideraran abusives quan siguin contràries a les exigències de la bona fe, causin perjudici al consumidor i un desequilibri entre els drets i obligacions de les parts.

Amb aquestes al·legacions es podrà reconvertir el préstec en euros i el banc haurà de retornar las quantitats rebudes, totes les despeses, les taxes i les comissions fixades en moneda estrangera, més els interessos legals.