Les hipoteques comercialitzades pels bancs entre els anys 2006-2008 en divisa estrangera, “Franco suís o Ien” com una alternativa per fer front a l’increment dels tipus d’interès el que permetia pagar el deute a un interès més baix referenciat al LIBOR.
A finals de l’any 2000 la depreciació de l’Euro davant el Ien va provocar un augment de quotes sense avís ni recomanació de canvi de divisa. En la majoria dels casos, després de diversos anys abonant el préstec, els clients es van trobar amb un deute hipotecari encara superior a l’inicial.
El problema és degut a que el Banc en contractar el producte no donava una informació clara al prestatari, no li facilitava simulacions del que podia ocórrer quan ells sí que disposaven d’aquesta informació. No hi va haver claredat i transparència en la comercialització del producte abans de la signatura. Calia que el client conegués els riscos de les fluctuacions de la moneda de la divisa en què es denominava el préstec i els problemes que es podien donar. L’any 2012 alguns bancs van ser multats per actuacions de manipulació.
En la pràctica jurídica, si el Banc no té prova que donés la informació precontractual adequada i no existeix un redactat clar en l’escriptura no poden acreditar davant el Jutjat que es va informar adequadament dels riscos.
Aquesta clàusula forma part de l’objecte principal del contracte de préstec, per la qual cosa el seu caràcter abusiu pot examinar-se en el supòsit que no hagi estat redactat de manera clara i comprensible, ja que l’obligació de reemborsar un crèdit en una determinada moneda constitueix un element essencial del contracte.
S’havia d’expressar de manera transparent el funcionament concret del mecanisme a què es refereix la clàusula, que es tracti de manera que el consumidor estigues en condicions de valorar basant-se en criteris precisos i intel·ligibles les conseqüències econòmiques que se’n derivin.
La Justícia europea i l’espanyola confirmen la nul·litat d’aquestes hipoteques en els contractes en què el banc hagi incomplert els seus deures d’informació, declarant que les clàusules contractuals que no s’hagin negociat individualment es consideraran abusives quan siguin contràries a les exigències de la bona fe, causin perjudici al consumidor i un desequilibri entre els drets i obligacions de les parts.
Amb aquestes al·legacions al jutjat es podrà reconvertir el préstec en euros i el banc haurà de retornar les quantitats rebudes, totes les despeses, les taxes i les comissions fixades en moneda estrangera, més els interessos legals contractats que al seu torn van meritar en interès anual equivalent al legal dels diners des de la data del seu abonament i que podrà reclamar el prestatari. Els afectats sense dubte han de reclamar.