En gairebé totes les hipoteques constituïdes aquests últims anys el banc incloïa sense negociar productes derivats, i clàusules terra i sostre d’interès. Moltes són les sentències dictades en els tribunals i fins i tot part del Tribunal Suprem que ha determinat que són lícites sempre que la seva transparència permeti al consumidor identificar la clàusula definidora de l’objecte principal del contracte, i el real repartiment de riscos que la variabilitat dels tipus pot suposar.

És indubtable que qui ha de provar que va actuar d’acord amb la llei ha de ser el banc, és ell qui ha de demostrar que ho ha fet bé i que disposa de tota la documentació necessària que ha informat adequadament, i que el producte ofert li convenia , ja que el Banc té un millor coneixement del producte que va oferir.
La manca de transparència es dóna, quan podem demostrar que ens trobem en algunes d’aquestes circumstàncies:

Manca la informació prou clara que es tracta d’un element definitori de l’objecte principal del contracte.
Quan s’insereix de forma conjunta amb la clàusula sostre, i com una aparent contraprestació d’aquella.
Si no hi ha simulacions d’escenaris diversos, fets al client, relacionats amb el comportament raonablement i previsible del tipus d’interès en el moment de contractar.
No hi ha informació prèvia, clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres modalitats de préstec de la mateixa entitat o advertències que el concret perfil de client no se li ofereixen les mateixes.
Està clar, a més, que el client a l’hora de la signatura es troba entre una aclaparadora quantitat de dades entre les que queda emmascarada i que dilueixen la seva atenció.
Si podem demostrar la consideració conjunta d’aquestes circumstàncies, falta de transparència, claredat i ambigüitat, observant la ubicació en el préstec, així com que no s’ha donat la informació específica sobre el cost comparatiu amb altres modalitats de préstec o sobre l’explicació del comportament previsible sens dubte és bo considerar la reclamació.