Guarda i custòdia compartida i la seva conveniència.

Encarà que avui en dia és el règim més desitjable s’exigeix una actitud raonable i eficient dels progenitors en l’ordre de desenvolupament del menor, així com unes habilitats pel diàleg que s’han de suposar existents. Ha d’existir una relació de mutu respecte que permeti l’adopció d’actituds i conductes que beneficiïn al menor i no perjudiquin el seu desenvolupament emocional, mantenint un marc familiar amb creixement harmònic de la seva personalitat. En cas contrari, seria desaconsellable, tal com ha vingut declarant la jurisprudència i s’hauria d’analitzar cas per cas les circumstàncies concurrents en particular.

Cap modalitat de guarda és més beneficiosa que una altra en abstracte. Per la seva adopció, i estimar quina és més adequada, han de ponderar-se totes les circumstàncies concurrents, i aquestes han d’examinar-se sota la premissa de l’interès del menor, no sempre coincident amb el dels progenitors (art. 211-6 i 233-10 CC Català).

Seran fonamentals els informes valoratius de la situació familiar emesos per psicòlegs que, encara que no són vinculants als tribunals, poden ser expressius de l’entesa o no per poder exercir-la.